#03

#03 L’univers sostingut – URVIART


Dates: del 3 al 14 de març de 2014
Lloc: URV, Campus Terres de l’Ebre
Direcció del projecte: Núria Gil i Duran
Coordinació del disseny artístic i producció: Cristina Bestratén i Roman Aixendri

L’Univers és enorme. Així ens ho sembla. La seva magnitud ens corprèn. Serenor quan es mira la Terra des de l’espai. Les dimensions es relativitzen i una enorme massa de terra i d’aigua se’ns presenta de la grandària d’una pilota de bàsquet. Pau, absència de gravetat. Els astronautes passegen per l’estratosfera aliens a tota quotidianitat. Des d’aquesta distància s’intueix que l’Univers té la capacitat d’auto-sostenir-se. Sobtadament un satèl·lit errant està a punt de col·lisionar contra la superfície terrestre. Tot sembla harmònic quan es mira des de la llunyania. Com un mòbil que penja d’una paret i que tremola només quan el vent bufa o quan una mà delicada el mou. L’Univers ens sosté, és cert. Només que l’harmonia necessita d’atenció i d’afecte. Agredir-lo implica fer-lo trontollar, col·lapsar-lo provocarà el seu debilitament. L’Univers és bressol per aquell qui a l’Univers bressola. 

Al sostre del vestíbul s’hi van penjar un seguit de fils, a diferents alçades. A la punta de cada cordill, l’alumnat, professorat, personal de la URV i visitants podien col·locar-hi un objecte per reciclar (llauna de refresc, bric, diari, etc.). No s’hi podien penjar productes perillosos, fràgils ni tampoc material orgànic. Així es va crear una escultura volàtil i a la vegada pesada que anava creixent amb el temps. Perquè les deixalles poden tenir una altra vida i funció abans de ser reciclades.