Ampliació d’habitatge i rehabilitació de masia del segle XIX

La zona privada de l’habitatge es trasllada a les golfes, dotant-la d’intimitat i tractant-la com un espai d’estar, de quietud i assossec


DADES DEL PROJECTE:

Lloc: Roquetes
Any: 2018
Superfície: 90 m2
Programa: Habitació amb vestidor, despatx. bany i accés.
Estat: OBRA ACABADA

*Veure l’estat original fent click aquí.

El projecte s’entén i es desenvolupa a partir de dos vessants: d’una banda la rehabilitació d’unes antigues golfes de la masia de la finca, i de l’altra, l’ampliació de l’habitatge que permet aquesta rehabilitació. Es tracta d’una obra on el terme “rehabilitació” pren tot el sentit, donat que es busca precisament restituir l’estat inicial d’aquesta part de l’edifici, però afegint-hi totes les condicions per fer-ho habitable. És, doncs, una actuació per rehabilitar l’espai primer, que serveix per poder habitar-lo després.

La primera feina és la de diagnosi i reparació de patologies estructurals i de l’envolupant. Seguidament, i un cop aquestes solucionades, es procedeix a l’ampliació de l’habitatge mitjançant la recuperació d’espais interiors. La reparació dels elements estructurals es va centrar en les bigues, es va comprovar l’estat de totes aquests elements de fusta amb el punxonament d’una barra metàl·lica, substituint les que es trobaven en mal estat i restaurant la resta. Es varen raspallar amb mitjans mecànics i es van tractar contra xilòfags.

Pel que fa al forjat, es va reforçar amb una solera de formigó armat alleugerit, lligada perimetralment als murs de pedra. Les escales es van restaurar mantenint el seu estat original. Els mamperlans de fusta es van raspallar i pintar amb olis vegetals, mentre el paviments dels descansos i les petjades es van netejar i rejuntar. La barana es va dissenyar com una peça formada de barres cilíndriques de ferro massís. 

Respecte a l’envolupant, es van comprovar les humitats en la teulada i es van substituir les peces que presentaven alguna deficiència. En aquest sentit es van substituir per l’interior algunes rajoles ceràmiques de l’entrebigat i, per l’exterior, diverses teules també ceràmiques. Es van recuperar també els acabats interiors, repicant parcialment algunes zones de paret per deixar la totxana massissa vista, raspallant les juntes i tornant-les a rejuntar. 

Un vegada acabades les feines de rehabilitació, en l’espai interior es prioritza la continuitat existent sense perdre la condició d’espai únic, encara que variable i albergant les diferents zones de l’ampliació. Per aquesta raó es busca mantenir la continuitat del sostre amb unes encavallades de fusta sobreposades i postisses, que alberguen vidres. Aquests elements permeten la separació física, acústica i d’ambients, però en mantenen la unitat visual i es perceben espais encadenats.