Escenografia Indexical [space]

La dansa és contínua i fugitiva, ens regala instants de plaer que ràpidament desapareixen i queden guardats en la nostra memòria. La “fotografia” té el poder de representar aquests instants i de congelar-los. Amb indexical [space] es crea una instal·lació que combina les dues arts i permet viure una experiència escènica no convencional.


DADES DEL PROJECTE:

ClientHand Made Dance
Lloc: Fabra i Coats. Barcelona
Any: 2013
Coautors: Erik Herrera i Aina Bigorra

Indexical [space] és una posada en escena on l’espectador es converteix en part activa de l’espectacle. L’escenografia es desenvolupa com una atmòsfera coreografiada que crea un recorregut introductori, que integra l’espectador en l’obra i el predisposa a la vivència d’aquesta.
L’escenografia és, alhora, exposició de fotografia i ambient, on es genera una atmòsfera suggerent, etèria i volàtil, capaç de dibuixar en l’espai la màgia dels moviments que desapareixen. El conjunt genera la reflexió de les contradiccions entre la dansa i els moviments congelats.

La utilització de film transparent com a únic material de projecte resol la totalitat de l’escenografia. Les cintes coreografien el recorregut al voltant dels pilars de forja, que dominen l’espai i guien l’espectador en un primer recorregut perimetral que és en si una experiència de descobriment i apropament. El film genera un espai complex, experimentable, on es pot veure el que passa més enllà.

La il·luminació permet donar cos a la transparència del film, donant-li solidesa allà on l’espai sol·licita la màxima foscor possible o, destacant únicament aquells elements necessaris.

Un cop a l’interior, un espai molt més ampli s’obre per fer costat i contenir el desenvolupament principal de l’espectacle, en què tres ballarins es van alternant i solapant en la realització de tres ‘solos’ de dansa contemporània basats en conceptes independents entre si, per acabar entrellaçant-se. En aquest microclima, l’escenografia disposa de tres elements que presideixen l’espai i exerceixen de fons escènic i interaccionen amb cadascun dels ballarins, alhora que reforcen la conceptualització dels ‘solos’. Cada peça té força per si mateixa, però tal com succeeix en el transcurs de l’espectacle, és la suma dels tres la que permet gaudir d’un ambient i una atmosfera completa i complexa.