Esperança

Projecte guanyador al concurs per a l’escenografia del DeltaChamber Music Festival


DADES DEL PROJECTE:

OrganitzaDeltaChamber Music Festival + COAC
Lloc: Amposta
Any: 2018
Fotos: DeltaChamber

No es pot descriure amb paraules ni tenir una idea nítida del què són les presons en llibertat, és a dir, els llocs on viuen les persones exiliades. I sense ser possible descriure-ho existeix.

La instal·lació proposada té la capacitat de contar-nos sense paraules una història, una experiència i una evocació que genera formes i cohabita en l’espai: l’exili en cos i ànima. Unes formes que tenen en la multiplicitat del seu significat la trobada entre la situació descrita i l’esperança de la tornada a casa. I la seva representació: els barrots de la privadesa d’autonomia que t’aparten de la teva vida, igual com els silencis que separen les notes d’una partitura; i les llàgrimes del record i l’enyorança que es converteixen en notes musicals plenes d’il·lusió, en redones infinites i amb calderó. Uns silencis i unes notes que, només en acabar, fan que el públic s’emocioni. 

Per aconseguir la idea exposada anteriorment proposem un seguit de teles elàstiques de diferent llargada, que aniran subjectades per la part superior mitjançant nusos de topall als elements transversals situats al sostre de l’espai. A dins d’aquestes teles suspeses hi aniran globus en els extrems. Els globus contindran un pes interior, per donar el caient adequat als elements que formen la instal·lació. L’atmosfera obtinguda té prou força per ella mateixa perquè representa l’essència d’un fet indescriptible, de manera que es concep com un ambient per reflexionar, per ser-hi.